Què vore a Cinema Jove 2019?

Escrit per: Pablo P.

Arriba una nova edició, la 34a, del festival de cinema més important de València i un dels esdeveniments més representatius del circuit estatal: el Cinema Jove. Una cita imperdible per als amants de l'audiovisual, com som nosaltres, a on podem vore treballs de joves realitzadors i realitzadores, molts d'ells presentant a València la seua ópera prima. Este any són 10 les pel·lícules que competixen a Secció Oficial pel premi Lluna de València a Millor Llargmetratge, a més de 29 curtmetratges que es projectaran a la Secció Oficial dedicada a este format curt. I, com aposta personal del festival, l'apartat de Websèries, que es consolida al festival amb 15 treballs a competició.

Fora de concurs podrem gaudir de diferents cicles cinematogràfics que ens aproparan filmografia de diferents cineastes i actors i actrius que reben un homenatge a l'edició d'enguany d'este festival. És el cas del director portuguès Miguel Gomes, a més dels dos "futurs del cinema" com Nuria Herrero i Pol Monen. També es projectaran diferents pel·lícules de 3 cicles, com és la primera filmografia dels germans Coen, una selecció d'anime asiàtic i diferents films relacionats amb el mur de Berlin, pel 30 aniversari de la seua caiguda.

A continuació, vos detallem les 10 pel·lícules de Secció Oficial que podran vore's a l'edició d'enguany, per si alguna d'elles és del vostre interès. Recordeu que molts dels treballs que es poden vore a Cinema Jove no arriben a estrenar-se a les sales comercials de València, així que aprofiteu del seu visionat a este festival de la nostra ciutat:

El festival, que comença el 21 de juny, ho farà amb Thunder Road, film independent nord-americà dirigit per Jim Cummings (no confondre amb l'actor de doblatge de Winnie The Pooh, també anomenat Jim Cummings). Este llargmetratge està basat en un curt dirigit pel mateix cineasta a 2016, que mostrava en un únic pla seqüència el discurs d'un agent de policia al soterrar de la seua mare. Paper protagonista que interpreta el mateix Cummings, tant al curtmetratge com al llarg. Este primer curt va rebre el Gran Premi del Jurat al Festival de Sundance i tal va ser l'èxit que el director allargaria la vida d'este peculiar policia a una història de 92 minuts. Una pel·lícula nominada al Premi John Cassavetes als Independent Spirit Awards, guardó atorgat a treballs amb un pressupost inferior als 500.000 dòlars.

Jim Cummings ha dirigit també altres dos curtmetratges a 2017: The Robbery i It's Alright, it's ok.

Harajuku es podrà vore també el primer dia del festival: una pel·lícula que pren el nom d'un dels barris més populars, juvenils i d'avantguarda de Tòquio, i que conta la història d'una jove que, després d'assabentar-se de la mort de la seua mare, decidix viatjar a la capital nipona, però només amb un bitllet d'anada. Dirigix el noruec Eirik Svensson, cineasta que presenta el tercer llargmetratge de la seua carrera, a banda de la sèrie de televisió Young and Promising. El film presentat al Cinema Jove va ser estrenat a Noruega a 2018 i destaca per damunt de tot el seu intimisme i la seua cuidada i acolorida fotografia.

Eirik Svensson va dirigir One night in Oslo a 2014 i Must have been love a 2012.

Un altre film de Secció Oficial que podrem vore a l'edició d'enguany de Cinema Jove és Los miembros de la familia, única pel·lícula de parla castellana de tota la secció competitiva de llargmetratges. El film argentí està dirigit per Mateo Bendesky i parla de la relació entre dos germans que es veuen atrapats a una ciutat costanera d'Argentina després de viatjar allà per complir un últim desig de la mare d'ambdós. Destacat per qui ja l'ha vist el seu sentit de l'humor dins del drama de la història, a més de la profunditat dels seus dos únics personatges protagonistes, interpretats per Laila Maltz i Alejandro Russek. Es va poder vore a Berlin i ara arriba a la Filmoteca, els dies 22 i 26 de juny.

Mateo Bendesky ha dirigit una altra pel·lícula, a 2013, titulada Acá adentro, seleccionada al Festival de Buenos Aires d'aquell any.

Continuem amb la pel·lícula holandesa Light as feathers, un film rodat a Polònia, i en polonés, per la directora Rosanne Pel, qui s'estrena al món del llargmetratge amb esta ópera prima. Un jove, molt lligat a sa mare, té seriosos problemes de sociabilització amb les seues relacions d'amistat i amor, barreres que li causaran més d'un problema intern i extern. L'abús sexual, la violència i la venjança són els temes principals d'este film, a on cal destacar el paper protagonista d'Erik Walny, qui s'estrena també en el món de la interpretació amb este rol principal i amb el qual va guanyar a Angers el premi a millor primera actuació. El film es va poder vore també al festival de Toronto i tot i el seu baix ritme a l'hora de plantejar els conflictes, té molt bona pinta.

Un rodatge de més de 3 anys amb el qual Rosanne Pel arriba amb força al món del llargmetratge.

La cinquena proposta ve d'Israel i es tracta de The Dive, drama familiar dirigit per Yona Rozenkier. El pare de tres fills mor, i és el moment perquè els germans es posen d'acord a l'hora de prendre diferents decisions familiars. Però un d'ells no pensa en altra cosa que en anar a la guerra i servir al seu país. Un film que, a més del seu contingut narratiu, situa l'espectador a un territori en constant conflicte bèl·lic i que queda reflectit en les motivacions personals i professionals dels seus protagonistes. El film va estrenar-se l'any passat a Jerusalem i també va poder vore's a la secció competitiva de Toronto.

Òpera prima de Rozenkier, cineasta que va estar este any a Cannes, però a la secció de curtmetratges presentant Parparim (Butterflies).

A first farewell és altra de les pel·lícules elegides per a competir en la Secció Oficial de llargmetratges d'esta edició, un drama situat al poble de Uigur, al nord-oest de la Xina. Una xiqueta estudia, es divertix i també treballa ajudant als seus pares a la granja familiar, fins que un dia el món exterior l'obliga a preparar-se a afrontar diversos comiats inesperats que li faran madurar de manera molt ràpida. Lina Wang és la directora encarregada d'este film, ópera prima que ha emocionat a la crítica professional que ja l'ha vista, per la història de superació que mostra, però també per la interpretació de la xiqueta protagonista, Isa Yasan, tan natural i professional. A first farewell descriu com la minoria musulmana a Xina ha de lluitar cada dia per no perdre els seus costums i tradicions, dins d'una societat poc flexible en relació amb les creències.

Impacients per vore una de les propostes més interessants d'esta edició, guanyadora de quatre guardons: dos a Berlín, a Hong Kong i a Tòquio, a més d'altres nominacions.

Un altre plat fort d'esta edició és Domingo, el film brasiler codirigit per Clara Linhart i Fellipe Barbosa. Un film d'actualitat, tot i estar ambientat a 2003, amb la investidura del president de Brasil Lula da Silva com a moment històric principal. Una família es reunix a una gran casa per celebrar un dinar de diumenge, amb este nomenament polític com a tema de conversació central. La matriarca creu que amb Lula es posa en perill la seua riquesa, però no tota la família pensa el mateix. Una bona proposta amb política, drama i humor i amb la coralitat de diferents personatges que intervenen en diferents girs de guió que de segur ens agraden. Ha estat en diferents festivals, guanyant premis a escala estatal, i destacant sobretot la seua presència al festival de Venècia.

És la quarta pel·lícula de Fellipe Barbosa i la primera de Clara Linhart. Barbosa ha dirigit Laura, Casa Grande i Gabriel e a montanha.

I la següent pel·lícula és The last to see them, un dels films més originals que es presenten a l'edició d'enguany. És Alemanya qui produïx el film però la història es situa al sud d'Itàlia, concretament als últims dies de l'estiu. Una família es reunix per preparar la boda de la germana major. Cap d'ells sap que es tracta del seu últim dia de vida. Moriran tots i totes. El perquè serà la qüestió que es resoldrà a este film amb una premissa tan interessant. Vorem la mort dels integrants d'esta família des de diferents punts de vista. Un Rashomon del segle XXI que de segur no ens deixa indiferents a ningú.

​Sara Summa s'estrena al llargmetratge amb esta òpera prima, que va estar també present al festival de Berlín.

Rússia i Georgia sumen forces per produir la següent pel·lícula de Secció Oficial. Es tracta de Parade, un drama sobre l'amistat de tres adults que es troben a Tbilisi després d'anys sense saber res de les seues vides. Cap d'elles està feliç amb la seua situació i, amb l'objectiu de reviure els bons moments de la seua joventut, decidixen emprendre un viatge que es convertirà en tota una aventura vital. Els tres personatges protagonistes es mengen la càmera amb la seua presència i aconseguixen que el públic empatitze amb ells des del primer moment. Una història ja contada en altres ocasions per altres indústries però que potser Parade tinga un toc més sensible i íntim que altres guions d'Hollywood.

La directora Nino Zhvania dirigix la seua òpera prima, present també als festivals de Toronto i a Rotterdam

Acabem amb House of Hummingbird, pel·lícula sud-coreana que narra la vida d'una jove de 14 anys que, ignorada per la seua família, "vola" com si es tractara d'un colibrí per les llars del seu barri buscant establir relacions sentimentals amb qui puga. Un dels plats forts del festival, una clara candidata a fer-se amb el gran premi. Fet que ja va aconseguir al festival de Tribeca per partida triple: millor pel·lícula internacional, millor actriu i millor fotografia. La cinta més llarga de la secció oficial, 135 minuts, projecció que convida a asseure's, disfrutar i reflexionar sobre esta senzilla però potent història sobre relacions personals des del punt de vista adolescent.

És Kim Bo-ra la directora encarregada d'este film, sent House of Hummingbird la primera incursió de la cineasta al món del llargmetratge.