Escrit per: Pablo PlazaFeia anys que València no vivia una etapa tan dolça d'oferta cinematogràfica. Moltes sales de cinema a la ciutat, algunes d'elles noves, altres reobertes, moltes altres resistents als anys. També són nombroses les activitats, tallers i iniciatives que tenen el cinema com a protagonista: propostes universitàries, culturals, lúdiques i empresarials. Una època daurada en número, no tant en rendiment econòmic, que situa València com un referent, sempre a l'ombra de Madrid i Barcelona, al món cultural i cinematogràfic. Però no és la primera vegada que es veuen tantes sales de cinema a la ciutat. De fet, fa unes quantes dècades el nombre de sales a València i voltants era superior al d'ara (prop de 200 sales entre finals del segle XIX i principis del XX, segons el periodista César Fernández al Levante), amb una oferta molt interessant, sobretot als municipis, que comptaven normalment amb, almenys, un recinte cinematogràfic per a l'oci i el divertiment dels seus veïns i veïnes. Des de Cinestèsia, volem rescatar de l'oblit alguns dels cinemes més importants de la història de la província. Sales antològiques que reunien molts més espectadors que hui en dia, amb pantalles gegants que deixava bocabadat al públic del moment, i una programació que ja voldríem molts de nosaltres trobar a les sales actuals. I volem començar amb un cinema desconegut per a molts joves, ja que va tancar les seues portes a 1995, després de més de 30 anys en funcionament. Parlem del Cine Eslava. A principis de segle XX s'obria un teatre de varietats al carrer Pi i Margall (l'actual passeig Russafa, concretament al número 11), on a vegades el públic valencià podia disfrutar de pel·lícules mudes. I així va ser fins a la dècada dels anys 60, quan va quedar només dedicat a l'art cinematogràfic. La gran estrena oficial d'estes modernes instal·lacions arribava el 27 de gener de 1962, amb la presència de grans estrelles del cinema, com Carmen Sevilla, Lola Flores, Marujita Díaz, Arturo Fernández, Ana Mariscal, entre altres. Per 50 pessetes del moment, si era al pati, 40 si era davantera a l'amfiteatre i 30 si era seient posterior, quasi mil persones van vore la primera pel·lícula projectada al Cine Eslava: ni més ni menys que l'estrena mundial de El Cid, d'Anthony Mann, amb Charlton Heston i Sophia Loren. Un esdeveniment d'una repercussió mediàtica enorme, que aprofitava la gesta heroica del Cid a la ciutat per a posar València al mapa cinematogràfic mundial. Com a curiositat, l'endemà de l'estrena, diumenge, els productors de la pel·lícula organitzaren una cavalcada per la ciutat, amb les vestimentes que utilitzaven els protagonistes al film. Paco Moncho, a la seua brillant pàgina 'Prospectos de cine', ens apunta que esta sala valenciana 'disposava de la millor equipació tècnica del seu temps, amb dos magnífics projectors 'Westrex' de 70 mm i 32 altaveus'. Sessions vespertines contínues, a partir de les 16.45, una sessió nocturna a les 22.45 i ocasionalment els diumenges amb sessió matutina, era la bona oferta d'esta sala. Una sala referent a la capital, que va projectar durant desenes d'anys algunes de les grans produccions cinematogràfiques nord-americanes, a més de l'organització de populars esdeveniments com el 'Festival Estiu 85' o cicles com 'Cine del Corazón', patrocinats per l'ajuntament de València. El Cine Eslava s'acomiadava del públic valencià l'any 1995, projectant durant les seues últimes 23 setmanes el film de Quentin Tarantino Pulp Fiction. Després de l'última sessió el 29 de juny, el local passava a ser plató de Canal 9 per al popular show de Joan Monleón. L'any 1999 l'essència d'espectacle i d'art del Cine Eslava quedava en l'oblit, convertint-se este recinte històric en una enorme tenda de cosmètics. Un cinema gegant, amb 1000 butaques repartides entre pati i amfiteatre, que tenia com a curiositat que el públic entrava per la part de la pantalla, i no pel fons de la sala, el més habitual en les sales convencionals. Una decoració quasi excessiva, plena de filigranes, amb una aparença d’ostentació, pretenent ser un dels cinemes més luxosos de València. Perquè la competència a la ciutat, i al mateix carrer, era enorme, amb els cinemes Serrano i els cinemes Artis just enfront. Una sala que ha quedat en l’oblit, amb molt poca informació al respecte, tot i haver gaudit a la segona meitat del segle XX de bona acollida, sense contar la seua fama com a teatre a principis de segle.
Informació extreta de:
0 Comentarios
Deja una respuesta. |