Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.L'alzirenc Arnau Bataller rep la seua segona nominació als Goya, en esta edició pel seu treball a 'La paradoja de Antares'. Una pel·lícula molt xicoteta, amb molt poc pressupost, que ha aconseguit gràcies a la seua banda sonora, estar competint el pròxim 10 de febrer contra produccions molt més grans. Parlem amb el compositor i mùsic valencià. Cinestèsia: En primer lloc, com enfoques musicalment un gènere com la ciència-ficció... que no és un gènere que trobem molt a la teua filmografia. Es tenen certs clixés quan es treballa este gènere o has volgut eixir-te d'esta línia?
Arnau Bataller: És veritat que els gèneres normalment porten associats certes sonoritats i gestualitats, alguns gèneres més que altres. En aquest cas és una ciència-ficció, però també és un drama. Hi ha elements que descriuen eixe món extern, eixe univers, extraterrestres... però realment el que fem és acompanyar a allò que li passa a la protagonista. En aquest sentit, no m'he vist condicionat pel gènere, sí un poc més per l'espai. Com fer que eixes quatre habitacions respiraren un poc més i que això que veus que li passa a la protagonista tinga una implicació més enllà del xicotet espai que veu l'espectador. Este va ser un dels reptes més importants.
0 Comentarios
Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.Claudia Pinto aconsegueix la seua primera nominació als Goya gràcies a 'Mientras seas tu', la seua tercera pel·lícula i primer documental de la seua filmografia, a on acompanya l'actriu Carme Elias en la seua malaltia d'alzheimer. Parlem amb la directora veneçolana, establida a València des de fa més de 20 anys. Cinestèsia: A l'inici del projecte de 'Mientras seas tu', existia un objectiu clar per a fer esta pel·lícula, sabent que el transcurs del rodatge estaria ple d'incerteses per l'evolució de la malaltia de Carme?
Claudia Pinto: Cuando nace la película, el objetivo es resistir, luchar contra el olvido. El cine te permite atrapar una realidad y volver a ella muchas veces. Era tan básico como eso: retener una imagen, un momento. Ya con el tiempo el objetivo ha ido evolucionando, y cuando nos planteamos hacer una película, nos situamos en otro lugar. Ahora hay que decirle al público "para qué". Y ya el discurso no es sólo por el propio cine, sino que el tema y la mirada hacia ese tema es lo que realmente importa. Para mí lo más importante de 'Mientras seas tú' es el hecho de hablar de enfermedades mentales de las que no habla nadie, démosles voz a esa gente que está en silencio. Hay que hacerlo, no pasa nada. Y también poner el acento en la importancia de que haya una motivación para esta gente. De como eso les ayuda, les da confianza. Y de otro lado estar en la parte de las personas que acompañan. En mi caso, por ser amiga y directora de Carme, pero también su familia. Las familias también están en silencio, y sufren mucho. Y la película pone en valor esto. Vamos a acompañarnos y a celebrar la vida, y lo que la vida nos traiga. Esos son los otros objetivos que se plantea la película. Haz clic aquí para editar. Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'. María Zamora aconseguix 6 nominacions als Premis Goya 2024 gràcies a les quatre produccions en què participa la seua productora 'Elástica Films'. Les pel·lícules nominades són 'Creatura', 'Matria', 'O corno' i 'Carta a mi madre para mi hijo'. Cinestèsia: Parlem amb María Zamora de les quatre produccions d'Elástica Films que estaran als Premis Goya 2024, començant per aquella que té més nominacions: 'Creatura'. Quan et vas fixar en Elena Martín, ja des de 'Suc de Síndria'?
María Zamora: En realidad, viene de antes. Fue con su primera película como actriz, que nosotros con mi anterior empresa distribuimos, que se llamaba 'Las amigas de Agatha'. Era una película de escuela, que se dirigió entre varias directoras, y ella era una de las protagonistas. En la promoción de esta película conocimos su opera prima, que fue 'Julia ist', que participó en el Festival de Málaga y ganó el Zona Cine. Y entonces ya nos contó cual quería que fuera su segundo largometraje. En ese momento estábamos colaborando con la empresa catalana que había producido 'Julia Ist', y estábamos trabajando en 'Libertad', de Clara Roquet, y en 'Els dies que vindran' de Carlos Marqués-Macet, y surgió la oportunidad de hacer 'Creatura'. C.: 'Creatura' ho té tot: drama, coming age, però també thriller, un thriller personal, íntim, introspectiu... Com va ser la creació d'eixe personatge protagonista tan complex, des de direcció i des de producció? M.Z.: Fue un trabajo de creación muy laborioso. Elena Martín y Clara Roquet, coguionistas, estuvieron trabajando en base a la idea de Elena, de desarrollar una película que hablara de cómo se forma el deseo sexual femenino, desde la edad infantil, pasando por la adolescencia, hasta la madurez. Todo este proceso creativo de guión fue muy laborioso, costó mucho sobre todo encontrar la estructura correcta de la película, que va a saltos temporales. Si empezar por el principio, en sentido cronológico, o hacerlo en modo flashback... encontrar una balanza entre las tres épocas en que sucede la película. Fue lo más costoso. Por supuesto, también fue difícil el arranque, que tiene que ver con la documentación. Tanto Elena como Clara hablaron con muchísimas mujeres acerca de cómo se construye su feminidad y acerca de los tabús en base a los cuales se van educando la sexualidad de las mujeres. Fue muy laborioso en cuanto a guión, además porqué somos muchas manos: 4 productoras, 2 guionistas, más toda la gente que participó en la creación del guión, como terapeutas, mujeres especializadas en estos temas... C.: Vegem molta importància des d'Elástica Films a donar visibilitat a totes estes experiències femenines, com passa a 'Creatura', amb eixe aspecte de la sexualitat de les dones, que encara no havíem vist a la gran pantalla. Com d'important és donar veu i visibilitat a estes experiències? M.Z.: Para mí es muy importante porque forma parte de mi vida. No sólo de mi vida, sino de las mujeres que me rodean. Siento que durante mucho tiempo el relato ha estado dominado únicamente por la mitad de la población, que es la mitad masculina. Y desde hace un tiempo, poco a poco, se va haciendo sitio a esas otras miradas, esas otras historias, que tienen que ver con historias más pegadas a la experiencia femenina, y es la que yo vivo en mi día a día. Y también de mi madre, de mis sobrinas, de mí misma, de mi hija adolescente o de mis amigas. Yo quiero que se cuenten esas historias porque son las historias que vivimos todas nosotras. Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.Marina Donderis i Marina Cortón, junt amb Núria Poveda, dirigixen el seu primer curtmetratge 'Becarias', un treball en stop-motion produït per Pangur Animation, que parla sobre la precarietat laboral que sofrix la joventut després de finalitzar els seus estudis. Conversem amb les dos animadores abans de la Gala dels Goya 2024, a on acudiran per la seua nominació com a millor curt d'animació. Cinestèsia: Com naix este projecte, podríem dir, autobiogràfic? Amb les tres protagonistes del curt representant les mateixes tres directores del projecte.
Marina Donderis: Naix des de la desesperació de no tindre treball, i també d'estar juntes i poder donar-nos suport. Són tres amigues que intenten lluitar en un paradigma no molt positiu. Problemes laborals, problemes d'emocions... i estes tres amigues s'acompanyen en eixe camí. És el nostre reflex, però és també el reflex de tota una societat, tota una generació que no veu perspectiva de millora. C.: Cadascuna de les protagonistes amb la seua personalitat pròpia, el seu estil, com sou vosaltres en la vida real. Suposem que la creació d'estos personatges ha sigut un procés també molt divertit, vore-vos a la pantalla en forma de ninotets. Marina Cortón: Bé, ha sigut divertit... però també té mostres molt. És una caricatura de nosaltres mateixa, no som totalment així, però es necessita eixa exageració perquè la narrativa funcione, perquè cadascuna tinga un paper dins de la història. Vàrem emfatitzar les, no sé si dir qualitats, de cadascuna de nosaltres. Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.Rocío Benavent és la directora de Saltarinas, empresa audiovisual encarregada de coproduir 'Todo bien', curtmetratge d'animació dirigit per Diana Acién i nominat als Goya 2024. Parlem amb Rocío i amb Verónica Cortés, una de les animadores del curt. Cinestèsia: Conta'ns, Rocío, com naix esta història i com va ser eixe procés inicial per a donar vida a estos personatges que conviuen en un pis els mesos de confinament durant la pandèmia de 2020.
Rocío Benavent: En un principi, Diana Acién i Verónica Cortés es coneixen a un màster d'animació, a on jo estava de tècnica. Diana tenia un guió sobre la pandèmia, el va mostrar a Sara Álvarez, una de les professores del màster, i va ser ella qui ens va presentar. Vàrem parlar, em va agradar molt i vàrem iniciar el procés de demanar ajudes per poder finançar-lo. I a partir d'ahí, va començar esta aventura. La idea naix a finals de 2020, presentarem les ajudes, i al cap de pocs mesos ens digueren que ens havien donat la subvenció de l'Institut Valencià de Cultura amb la puntuació més gran. I ja, doncs començar amb la preproducció, que va ser prou curta, perquè Diana i Verónica ja ho tenien tot prou tancat. La part d'animació i la postproducció sí que han sigut més complicades i dures. C.: Tractant-se d'un tema tan concret com la pandèmia, com ha evolucionat el guió o la percepció de certs elements que no podem percebre igual ara que a 2020. Ha canviat alguna cosa? Verónica Cortés: El guió el vàrem tancar molt ràpidament, perquè Diana ja el portava molt treballat, ja li havia donat moltes voltes. Sí que férem un parell de reunions i uns quants canvis, mirant algunes notícies d'actualitat en aquell moment per donar-li més humor, introduint gags que li donaren un caràcter més optimista al curt. |
CINESTÈSIABenvinguts al blog de Cinestèsia: informació i actualitat cinematogràfica en valencià. TOTS ELS EPISODISEntitats col·laboradores |