Arriba una nova edició, la 34a, del festival de cinema més important de València i un dels esdeveniments més representatius del circuit estatal: el Cinema Jove. Una cita imperdible per als amants de l'audiovisual, com som nosaltres, a on podem vore treballs de joves realitzadors i realitzadores, molts d'ells presentant a València la seua ópera prima. Este any són 10 les pel·lícules que competixen a Secció Oficial pel premi Lluna de València a Millor Llargmetratge, a més de 29 curtmetratges que es projectaran a la Secció Oficial dedicada a este format curt. I, com aposta personal del festival, l'apartat de Websèries, que es consolida al festival amb 15 treballs a competició.

Fora de concurs podrem gaudir de diferents cicles cinematogràfics que ens aproparan filmografia de diferents cineastes i actors i actrius que reben un homenatge a l'edició d'enguany d'este festival. És el cas del director portuguès Miguel Gomes, a més dels dos "futurs del cinema" com Nuria Herrero i Pol Monen. També es projectaran diferents pel·lícules de 3 cicles, com és la primera filmografia dels germans Coen, una selecció d'anime asiàtic i diferents films relacionats amb el mur de Berlin, pel 30 aniversari de la seua caiguda.

A continuació, vos detallem les 10 pel·lícules de Secció Oficial que podran vore's a l'edició d'enguany, per si alguna d'elles és del vostre interès. Recordeu que molts dels treballs que es poden vore a Cinema Jove no arriben a estrenar-se a les sales comercials de València, així que aprofiteu del seu visionat a este festival de la nostra ciutat:

La Mostra de València torna, després d'uns anys d'indecisions i dubtes, i ho fa amb més passió pel cinema i l'audiovisual valencià que mai. Del 18 al 28 d'octubre, les sales Berlanga de la FIlmoteca i els Cinemes Babel projectaran algunes de les peces cinematogràfiques més interessants del Mediterrani, un mar que uneix diferents maneres de conviure i d'entendre el món però amb punts en comú que es voran reflectats durant estos deu dies de festival. Palestina, França, Grècia i també, per descomptat, València tindran representació especial a esta edició número 33 d'este esdeveniment cinematogràfic, que presenta unes seccions especials molt interessants i una Secció Oficial que no ens podem perdre. Perquè són pel·lícules úniques, difícils moltes d'elles que puguen arribar a la cartellera comercial i perquè La Mostra és un espai molt especial que olora cinema per tots els racons, on compartirem experiències i vivències amb gent d'altres procedències i altres formes de viure.

Analitzem a continuació les pel·lícules més interessants per a vore de la secció oficial, tota ella digna de menció especial:

​
FISHBONE

Començant per la pel·lícula d'Adán Aliaga, cineasta alacantí nominat junt amb Àlex Lora l'edició passada dels Premis Goya a Millor Curtmetratge per The fourth kingdom i que en esta ocasió ens presenta Fishbone, el seu primer treball en solitari. Una dona establerta a Nova York es veu obligada a tornar a Tabarca per la mort de son pare. Ella va ser l'última persona nascuda a l'illa i ara, sense cap tipus d'estima a la seua terra d'origen, haurà de prendre decisions que li faran entrar en conflictes identitaris i pel seu futur. El valencià, el castellà i l'anglés conflueixen en esta pel·lícula alacantina d'aproximadament 1,5 milions d'euros de pressupost.

Dissabte 20, a les 16 h i diumenge 21 a les 18:15 h, als Cinemes Babel.

Molt bon nivell el d’esta edició de Sitges 2018, amb un cap de setmana replet de grans títols, directors de renom i estrelles del cinema. Uns primers dies que han acaparat tota l’atenció mediàtica per un dels grans actors que ha donat Hollywood, Nicolas Cage, que va aconseguir posar potes avall tota una ciutat, un excitament mai vist abans al festival.

Però encara va ser millor la pel·lícula que venia baix el seu braç, Mandy, dirigida per Panos Cosmatos. Una cinta poètica, dins d’un gènere confús entre el gore, el cyber-punk i el surrealisme, amb una fotografia estratosfèrica i un molt bon disseny de so i de la música. Alguns prefereixen la segona part de la pel·lícula, el gore més sanguinari; altres, com nosaltres, ens quedem amb la primera, on es descriu la bellesa que pot haver-hi a un món apocalíptic i infernal.

Beneit i estimat mes de juny. Amb tu tantes coses meravelloses. I una d'elles, el Cinema Jove, que compleix en aquest 2018 ni més ni menys que 33 edicions. Una xifra que demostra la consolidació d'un esdeveniment únic a la ciutat de València i a tot l'estat espanyol. I què podrem vore durant aquestos dies - del 22 al 29 de juny - ? Doncs des de Cinestèsia vos desgranem el més interessant de les diferents seccions del festival, on destaca una interessant Secció Oficial, tant de llargmetratges com de curts, i unes altres pel·lícules fóra de competició que calen ser vistes (o revistes), algunes d'elles joies del cinema del segle XX.

Un total de 10 llargmetratges competeixen a Millor Pel·lícula, optant al gran premi Lluna de València, dotat amb 35.000 euros. Els nostres preferits? Doncs en destacarem 4 d'elles, començant per The Hungry Lion, film japonés d'Ogata Takomi que busseja per dins d'una societat actual, d'immediatesa i de viralització, on no sempre la veritat és tan fàcil de demostrar. Una història que simpatitza en història i missatge amb la popular sèrie 13 reasons why, i que repta l'espectador a confiar o no de la innocència del personatge principal. Podem fiar-nos d'allò que diuen els mitjans de comunicació? Són ells i les seues particulars visions de la realitat els responsables dels danys col·laterals que puguen ocasionar aquestes mentides? Pel·lícula per gaudir durant i, sobretot, després de la projecció.

Deixem enrere un any 2017 cinematogràficament interessant, potser no dels més profitosos quant a grans obres mestres del cinema, però sí amb treballs de gran qualitat, com poden ser la "multiguardonada" The Square, les senzilles però potents A Ghost Story o En cuerpo y alma, o les megaproduccions Coco o Dunkerque. Un rànquing que queda curt si el comparem amb les llistes que podrien elaborar en altres països, amb pel·lícules ja estrenades que nosaltres deurem incloure al top de l'any que ve. Llargmetratges com El hilo invisible, Call me by your name, Tres anuncios a las afueras, Los archivos del Pentágono o La forma del agua podran vore's a les sales espanyoles a principis de 2018. A banda d'aquests títols, ja nominats als Globus d'Or i molt probablement també als Premis Oscar de l'Acadèmia de Hollywood, tenim treballs que tots i totes esperem amb molta ànsia. Pel·lícules que han creat moltes expectatives, siga per la seua producció o pels directors que les signen.
​