Escrit per Pablo PlazaQuantes vegades hem vist eixes escales infinites d'Escher? Unes construccions màgiques que només poden ser plasmades dibuixades en un plànol, però impossibles de construir, ja que queden fora de teoria física, violant tota regla de la perspectiva i creant una preciosa paradoxa visual. Un treball magnífic d'este artista neerlandés, que va suposar una fita al món del dibuix i de la matemàtica. Escher ha captivat a un gran nombre de fidels seguidors, un d'ells qui vos parla, trobant per tot arreu imitadors i nous creadors que treballen l'infinit i l'engany a l'ull, basant-se en l'obra d'este geni. Estos 'homenatges' els podem trobar a una gran quantitat de publicacions literàries, però també a moltes peces audiovisuals. Volem descobrir-vos alguns dels exemples més interessants on l'obra d'Escher queda reflectida, siga de manera directa siga amb evocacions d'este concepte tan seu d'infinit. Un dels exemples més significatius d'este món escherià al cinema és la pel·lícula Labyrinth, protagonitzada per David Bowie i Jennifer Connelly i dirigida per Jim Henson. Una història d'aventures on una jove deurà endinsar-se en un món màgic per a trobar al seu germà; un lloc fantàstic descrit al film com un laberint, escenificat de manera magistral pel director artístic de la pel·lícula Brian Froud, qui elegix l'obra d'Escher per a convertir l'espai d'esta pel·lícula en el quadre Relativity. Un gravat que trenca qualsevol lògica de gravetat i perspectiva, representant una complexa construcció arquitectònica on els personatges caminen cap a dalt al mateix temps que ho fan en una altra direcció, sense establir-se exactament on es troba l'eix d'equilibri. Una escena molt difícil de convertir en 'física' i que s'aconseguix a Labyrinth, on els personatges pugen i baixen, sense cap sentit, per a escapar d'eixe maldit, i al mateix temps meravellós, laberint. Este mateix exemple, possiblement un dels treballs més populars i rellevants de l'artista, el trobem a una altra pel·lícula, en esta ocasió d'este nou segle. Parlem de la tercera part d'Una noche en el museo, on el protagonista Ben Stiller es colarà junt amb Dan Stevens, Sir Lancelot, i Robin Williams, Teddy Roosevelt, dins del gravat d'Escher, patint així una persecució un poc estranya i estrambòtica. Complau vore una referència artística com esta a un film tan comercial com el de Shawn Levy, a més amb un estil visual diferent de la resta de la pel·lícula, en clar homentatge a l'habitual traç de l'artista neerlandés. Per si no coneixeu l'escena de la qual parlem, ací vos la deixem: Altra bona pel·lícula que fa referència al món impossible i irreal d'Escher és l'obra de Christopher Nolan Origen. Evident és la proposta del director pel joc amb la perspectiva, les il·lusions òptiques i la complexitat dels diferents espais que s'inventen a esta magnífica història. Tot açò ja podria ser una clara referència al treball de l'artista, però Nolan encara va més enllà i posa a una escena un exemple físic d'eixa enrevessada arquitectura d'Escher, amb una escala que pugen (o baixen) Joseph Gordon-Levitt i Ellen Page. (Podeu vore clicant ací com es va construir esta seqüència tan original, i ací l'escena final). Altres pel·lícules utilitzen este espai màgic, com Pesadilla en Elm Street 5 o Harry Potter; també a sèries com a un 'opening' de The Simpsons o a Futurama; o fins i tot podríem considerar com a referència el que fa Hitchcock al film Vértigo, amb eixes famoses escales vertiginoses i la sensació de pujar i baixar amb un preciós travelling compensat. A banda de Relativity, són altres les pel·lícules que troben com a referència l'obra d'Escher. Un dels casos més sonats és Donnie Darko: el protagonista té un pòster a la seua habitació de l'obra Eye, eixa imatge tan esgarrifosa d'un ull amb una calavera a l'iris. De fet, va ser tan important l'artista gràfic per al director del film, Richard Kelly, que el cineasta va voler incloure el nom de Maurits Cornelis (nom de pila d'Escher) als agraïments de la pel·lícula. Una altra obra que es nodrix del legat d'Escher és El Señor de los Anillos, agafant treballs menys coneguts de l'artista però igual de rellevants i importants, sobretot de la primera etapa del dibuixant. Escher es va traslladar a Itàlia i va representar la nocturnitat de Roma a través de textures, on la llum artificial contrastava amb la foscor i la negror de la nit. Este estil tan característic el va utilitzar Peter Jackson i Grant Major, director de producció de la saga, per a construir l'escena de les mines de Moria. O un altre dels grans treballs d'Escher, Tres esferas, traslladat al cel·luloide per Jackson als focs artificials de l'aniversari de Bilbo. I per què no, Aragorn agafant l'esfera de Palantir, recordant, i molt, a Escher agafant l'esfera reflectant a Mano con esfera reflectante. Les escales infinites, l'aigua caient al mateix temps que pujant o els edificis on les façanes estan orientades totes cap al mateix lloc són els elements més reconeguts d'Escher, i són les escenes que més es repetixen al cinema, amb menció especial d'eixos escalons de 'Relativity'. Però el treball de l'artista neerlandés va més enllà i aportacions com la repetició, l'ompliment total de l'espai, les seqüències infinites i eixe tractament de la llum artificial en espais nocturns són claus per a entendre la importància de l'obra d'este geni. Per exemple, decorats tan impressionants com els de El resplandor, amb eixa catifa seqüencial que simula els famosos gravats infinits d'Escher com Metamorphosis; o el pòster de The Cabin in the Woods, que pareix imitar el gravat Castillo en el aire, canviant un castell per la cabanya de la pel·lícula. Especial atenció al magnífic treball gràfic de la pel·lícula In Fear, de l'any 2013, amb un pòster impressionant que s'inspira en els dibuixos amb línies de la primera etapa d'Escher. I també a l'homenatge que fan als Simpsons, de nou, al quadre Día y noche. Per cert, molt interessant el documental que realitzava el compatriota d'Escher Jan Bosdriesz, titulat Metamorphose: M. C. Escher. El podeu trobar íntegre a Youtube, i al·lucinar amb els jocs visuals d'este gran artista, a més de la seua història, el seu mètode de treball i imatges exclusives del dibuixant. I si encara voleu disfrutar més, l'exposició oficial d’Escher romandrà oberta a Madrid, al Palacio de Gaviria, fins al 25 de juny, amb gravats i material original de l'artista, amb alguns dels seus treballs més importants. Una excusa perfecta per a passar uns dies a la capital espanyola.
0 Comentarios
Deja una respuesta. |