NOMINACIONS VALENCIANES ALS GOYA 2024 (VI) - ARNAU BATALLER: "LA NOMINACIÓ AL GOYA NO ME L'ESPERAVA PER A RES. ÉS JA UN GRAN PREMI".

Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.

L'alzirenc Arnau Bataller rep la seua segona nominació als Goya, en esta edició pel seu treball a 'La paradoja de Antares'. Una pel·lícula molt xicoteta, amb molt poc pressupost, que ha aconseguit gràcies a la seua banda sonora, estar competint el pròxim 10 de febrer contra produccions molt més grans. Parlem amb el compositor i mùsic valencià.

---

Cinestèsia: En primer lloc, com enfoques musicalment un gènere com la ciència-ficció... que no és un gènere que trobem molt a la teua filmografia. Es tenen certs clixés quan es treballa este gènere o has volgut eixir-te d'esta línia?

Arnau Bataller: És veritat que els gèneres normalment porten associats certes sonoritats i gestualitats, alguns gèneres més que altres. En aquest cas és una ciència-ficció, però també és un drama. Hi ha elements que descriuen eixe món extern, eixe univers, extraterrestres... però realment el que fem és acompanyar a allò que li passa a la protagonista. En aquest sentit, no m'he vist condicionat pel gènere, sí un poc més per l'espai. Com fer que eixes quatre habitacions respiraren un poc més i que això que veus que li passa a la protagonista tinga una implicació més enllà del xicotet espai que veu l'espectador. Este va ser un dels reptes més importants.

​
C.: La música, en pel·lícules com esta en què l'espai és tan reduït, ha de tindre un valor narratiu més marcat. Com ho treballàreu? Quines directrius tenies del director?

A.B.: Va ser un procés molt natural. Jo ja havia treballat amb Luis Tinoco, el director, en dos curts, i el conec fa més de 10 anys. És amic meu. I això està molt bé perquè quan comences a treballar en un projecte has d'establir quina és la direcció, com treballaràs la música... i en este cas, jo ja el coneixia, ja sabia com treballava. Ja sé quan Luis diu "blanc" que és blanc i quan diu "negre" què vol dir negre. Hi ha directors que tenen coneixements de música, i jo sempre ho dic: no és necessari saber de música. Sí que és necessari saber quina narrativa vols i què vols en cada moment que la pel·lícula conte. Jo ja m'encarregue de fer que la música faça el que tu vols. Ací, parlàrem d'expandir l'univers visual, i també donar-li veu al món interior del personatge, qui no parla molt, és introvertit... la música ha de mostrar tot açò. I altre repte molt gran va ser aguantar la tensió de la pel·lícula. Per a aconseguir açò, has d'establir punts importants de la pel·li a on sonarà el tema principal, però després fer que la tensió no caiga en la resta de moments.

C.: Ens agradaria saber quan inicies el teu treball a la pel·li. Comences a pensar melodies, a compondre, des del guió? O ja reps la pel·lícula muntada i és quan comença la teua feina? Quina de les dos formes de treball preferixes?

A.B.: És el temps el que mana. Si en un projecte comences amb el guió, vol dir que tindràs més temps per a treballar. Si comences sobre la imatge, vol dir que et queda ja molt poquet al calendari. Jo m'he acostumat a treballar sobre la imatge, perquè és realment qui et dóna la informació més completa, sobre el to, sobre el tempo. Al guió tens la història, però no tens el tempo, no tens el ritme, no tens la interpretació. Quan tu escrius un guió, a l'hora de rodar el reescrius, després amb les interpretacions de nou, i amb el muntatge tornes a reescriure. La música acaba de reescriure aquell guió inicial. En el cas de 'La paradoja de Antares' vaig vore alguns muntatges inicials, més tard se li va donar unes quantes voltes a eixe muntatge, però ja quan van decidir que estava totalment tancat, liquidat, va ser quan vaig començar jo a compondre.

C.: Com veus el nivell de nominats i nominades d'enguany? Veus possibilitats d'endur-te el Goya? Que 'La paradoja de Antares' tinga només una nominació, la teua, ajuda o fa més difícil que pugues aconseguir el guardó?

A.B.: Una cosa són les pel·lícules i altra com funciona la mecànica dels premis. Que una pel·li tinga només una nominació no és un bon senyal de poder guanyar el Goya, perquè, sobretot als apartats tècnics, arrossega molt que una pel·lícula funcione i siga coneguda. Per altra banda, tenim altre hàndicap: el percentatge més gran de membres de l'Acadèmia són actors i actrius. Com més gran és l'elenc a una pel·li, més possibilitats de rebre més vots. A 'La paradoja de Antares' hi ha bàsicament una actriu. Però crec que en el nostre cas, una pel·li amb molt poc pressupost, no crec que supere els 60.000 euros, és una pel·lícula feta entre amics... i ja és un premi que una òpera prima haja quedat tan bé, haja tingut tan bona difusió per plataformes, i a més estar nominats... una cosa que mai m'haguera esperat per esta pel·lícula, així que estem molt contents. Anem a la gala a passar-ho bé, no tenim esperances, no tenim cap pressió, no m'he preparat cap discurs i a disfrutar.