NOMINACIONS VALENCIANES ALS GOYA 2024 (II) - ROCÍo BENAVENT: "EM SENC MOLT ORGULLOSA DEL MOMENT PEL QUE PASSA L'ANIMACIÓ VALENCIANA".

Sèrie d'entrevistes a valencians i valencianes nominades als Goya 2024, realitzades per a l'espai radiofònic d'À Punt 'El Rall'.

Rocío Benavent és la directora de Saltarinas, empresa audiovisual encarregada de coproduir 'Todo bien', curtmetratge d'animació dirigit per Diana Acién i nominat als Goya 2024. Parlem amb Rocío i amb Verónica Cortés, una de les animadores del curt.

---

Cinestèsia: Conta'ns, Rocío, com naix esta història i com va ser eixe procés inicial per a donar vida a estos personatges que conviuen en un pis els mesos de confinament durant la pandèmia de 2020.

Rocío Benavent: En un principi, Diana Acién i Verónica Cortés es coneixen a un màster d'animació, a on jo estava de tècnica. Diana tenia un guió sobre la pandèmia, el va mostrar a Sara Álvarez, una de les professores del màster, i va ser ella qui ens va presentar. Vàrem parlar, em va agradar molt i vàrem iniciar el procés de demanar ajudes per poder finançar-lo. I a partir d'ahí, va començar esta aventura. La idea naix a finals de 2020, presentarem les ajudes, i al cap de pocs mesos ens digueren que ens havien donat la subvenció de l'Institut Valencià de Cultura amb la puntuació més gran. I ja, doncs començar amb la preproducció, que va ser prou curta, perquè Diana i Verónica ja ho tenien tot prou tancat. La part d'animació i la postproducció sí que han sigut més complicades i dures.

C.: Tractant-se d'un tema tan concret com la pandèmia, com ha evolucionat el guió o la percepció de certs elements que no podem percebre igual ara que a 2020. Ha canviat alguna cosa?

Verónica Cortés: El guió el vàrem tancar molt ràpidament, perquè Diana ja el portava molt treballat, ja li havia donat moltes voltes. Sí que férem un parell de reunions i uns quants canvis, mirant algunes notícies d'actualitat en aquell moment per donar-li més humor, introduint gags que li donaren un caràcter més optimista al curt.

C.: Personatges molt ben creats quant a guió, però també a escala visual. Una animació que recorda a l'stop-motion, amb textures dinàmiques, que recorden a la plastilina, que fan que estigues tota l'estona atent als detalls.

V.C.: Hi ha molts elements en què les textures són llises i allò que destaca és el color. Però els personatges tenen com les empremtes dels dits marcats sobre ells, recordant a la plastilina, i que també fa referència a aquells moments que visquérem a on no podíem tocar res. Vàrem fer un procés d'estudi, d'experimentació, per trobar el millor resultat tant en pantalla com en textura per a treballar al 3D.

R.B.: Si vos fixeu, a més de la textura, les cares dels personatges són dits, fent encara més èmfasi en tot açò.

C.: Com afronteu la nominació? Vos vegeu amb possibilitats d'aconseguir el Goya?

V.C.: Jo encara no m'ho crec. Estem ací, però hi ha curts que estan molt bé, de gent que porta una llarga trajectòria. Però és molt important esta nominació, que és ja un premi. És una llàstima que no puguem entrar l'equip de la pel·lícula a la gala, així que ja m'han dit els meus pares que lloguem una caseta eixe cap de setmana a Valladolid per viure'l des d'allà.

C. I parlem també de Saltarinas, una productora que estarà representant l'audiovisual valencià a una gala de cinema tan important com els Goya.

R.B.: La productora fa altres coses, sobretot dedicada a la gestió cultural. Després del màster, ens hem centrat en el món de l'animació. De fet, estic fent una tesi doctoral que espere finalitzar enguany, al voltant d'esta indústria. Estem intentant establir quines coses ens agraden i quines coses no. Però bé, fem concerts, fem 'Sons al Botànic'... tot relacionat amb l'oferta cultural, que és una cosa que m'apassiona des de sempre. És sorprenent perquè hem vist processos de curtmetratges que han eixit del màster i que no han sigut seleccionats, tot i ser molt potents. Vos conte una anècdota: fa cinc anys férem un col·lectiu que es deia "El salón de los rechazados de la animación española", perquè sentíem que no entràvem dins de les nominacions els curts més d'autor. I és sorprenent que ara estem ací. Ha canviat la situació? Els acadèmics valoren diferent? A banda del canvi en la normativa en les nominacions, que ens ha ajudat a poder estar a on estem.

C.: L'any 2024 sí que és un any per a traure pit dins de l'animació valenciana. Coincidiu 3 dels 5 projectes nominats enguany que sou produccions valencianes: 'Todo está perdido', 'Becarias' i el vostre, 'Todo bien'. Com veieu el sector?

R.B.: Jo d'açò em sent molt orgullosa. És un sector que no ha estat valorat ací a la Comunitat Valenciana. I ací hi ha un caldo de cultiu des de fa molts anys, des de Pablo Llorens. Tot allò va crear una llavor perquè ara se'ns reconega tota la feina feta. Als fets em remet.

C.: Hem vist que aplaudies quan esmentàvem 'Becarias'. I voldríem també parlar d'això, d'eixa relació entre animadores, d'eixa xarxa dins de la indústria d'animació valenciana.

R.B.: "El salón de los rechazados" ens va unir molt. Les xiques de 'Becarias' encara no estaven, eren massa joves. Carla Pereira [directora de 'Todo está perdido'] sí que estaria. Però és que la qualitat de 'Becarias' és molt alta.

V.C.: I a més recordar que 'Becarias' és stop-motion. Que potser no es reconeix eixa feina tant, perquè a vegades el 2D o el 3D destaca més. Però l'stop-motion està triomfant.

R.B.: Per això potser 'Becarias' ens agrada tant. És que ho té tot. Parla d'un tema actual com la precarietat laboral, són dones les creadores i les protagonistes del curt... En fi. "A tope" amb el curt.

​
​C.: I estem parlant de projectes valencians, però a més tots liderats per dones. Tota una revolució.

R.B.: Així és. Hi ha estudis de MIA (Mujeres en la Industria de la Animación) que demostren que el número de dones que estudia i s'interessa per l'animació és molt gran, però no tant el número de dones que arriba a crear dins d'una producció professional.

C.: I també voldríem parlar del bot que suposa rodar un curt d'animació i rodar un llarg. De fet, l'Acadèmia ha tingut en algunes edicions problemes per nominar produccions animades en format de llargmetratge perquè no en tenia de la qualitat suficient. Suposem que serà per un tema econòmic, però què passa amb eixe bot?

R.B.: Jo sóc molt defensora del curtmetratge d'animació. No és una qüestió de fer un bot. Potser a la ficció s'ha tractat el curt així, com la prèvia a fer un bot al llarg. Però en animació no és comparable. Fer un llarg d'animació és 10 vegades més complicat. Si hem estat 3 anys per a fer un curt... imagina't què suposaria fer un llargmetratge, només cal fer eixe càlcul. Aleshores, independentment d'això, les noves tecnologies estan ahí i l'animació forma part d'elles. No sabem el govern actual si apostarà per estos projectes, però és molt complicat arribar a fer un llarg d'animació. De fet, jo no me plantege fer un llarg. Sé que Diana sí, però jo no.​